Transcrivim el text de les explicacions que vam fer a les visites
Abans de la construcció del castell, aquesta zona va estar habitada a l’edat del bronze.
No sabem la data exacta de la construcció del castell, però devia ser al segle IX, ja que fins a principis d’aquest segle el territori estava en poder dels musulmans. El 801 es produeix la presa de la ciutat de Barcelona per les tropes de Lluís el Piadós, i el 898 encara hi havia lluites a la zona del Baix Llobregat. Els comtes de Barcelona organitzen el poblament del territori i la construcció dels castells per a la seva defensa.
El primer document on surt anomenat el castell de Cervelló és del 904, és la cessió per part del comte Guifré Borrell, fil de Guifré el Pelós, d’un alou al monestir de Sant Cugat, en el terme del castell. Alguns historiadors dubten de l’autenticitat d’aquest document, ja que hi ha una altra versió del 910.
El castell està en un lloc elevat, que permet veure fins al riu Llobregat i podia controlar el camí que anava a la zona del Penedès.
Els tres castells més importants per defensar la frontera al voltant del riu Llobregat són els d’Eramprunyà, Cervelló i Castellví de Rosanes. Els tres castells són de la pedra vermella anomenada Buntsandstein.
Els límits del terme del castell de Cervelló eren el riu Llobregat, la vila de Sant Boi, els castells d’Eramprunyà, Olèrdola, Subirats, Gelida i Corbera (que el separava del castell de Castellví de Rosanes). El seu terme s’estenia al que avui són vuit pobles: Cervelló, La Palma, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló. Torrelles, Vallirana i Olesa de Bonesvalls
L’any 992 el compte Ramon Borrell i el seu germà Ermengol venen el castell a Ènnec Bonfill, que era conseller del seu pare Borrell II. Un personatge important, proper als comtes, que havia estat ambaixador a Còrdova l’any 971
L’única filla d’Ènnec Bonfill, Eliarda, es casa amb Hug de Montagut (mort 1025/27) que pertanyia al llinatge dels Gurb que eren repobladors de la zona del riu Gaià, i que aporta al matrimoni possessions a la Conca de Barberà i l’Alt Camp.
Hug i Eliarda són els primers en adoptar el cognom Cervelló, i són els iniciadors d’un llinatge. que al llarg de set generacions i tres-cents anys, posseeix el castell, la baronia, i altres territoris, com ja hem comentat de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp i també altres castells de l’Alt Penedès com el de Gelida, que pertanyien a Ènnec Bonfill.
Els Cervelló van ser benefactors de Santes Creus i Sant Cugat, Concretament, va ser un Cervelló, Guerau Alemany IV que va fer donació de terrenys per a la construcció de Santes Creus, allà hi trobem algunes tombes de la família.
Durant els segles XI i XII els Cervelló manifesten la seva fidelitat als comtes de Barcelona. A partir del segle XIII, els temps són convulsos i participen en algunes revoltes nobiliàries contra el rei.
Guillem I, a qui representa el nostre gegant, al costat de la seva esposa Elvira d’Artusel.la, va lluitar a Les Navas de Tolosa (1212) amb el rei Pere el catòlic. L’any 1224 va entrar en conflicte amb Jaume I, per defensar el seu amic Guillem de Montcada, i el rei va atacar el castell de Cervelló. Segons explica el mateix rei, en la seva crònica, i el va prendre després d’assetjar-lo tretze dies.
Suposem que les obres realitzades al castell en aquesta època són conseqüència d’aquest atac.
Malgrat aquest afer contra el rei Jaume I, pocs anys després els Cervelló havien recuperat l’amistat amb ell, i el fill de Guillem I, Guerau VI, va participar en la conquesta de Mallorca, on va morir l’any 1229.
Sembla que Guillem I i Elvira, serien els avis de Santa Maria de Cervelló, filla del seu segon fill, religiosa fundadora de la branca femenina de l’ordre de la Mercè.
Guillem II va participar al costat del rei Jaume I a la conquesta de València i va fundar l’hospital de peregrins d’Olesa de Bonesvalls, conegut com l’hospital de Cervelló. El 1259 va participar en la revolta nobiliària contra Jaume I, arribant a fer deseiximent al rei, a trencar el vincle vassallàtic, mitjançant una carta d’1 de gener de 1260, però un cop reconciliat amb el monarca va tornar a formar part del seu seguici.
El 1267, Guillem II de Cervelló concedí als habitants del seu terme una carta de franquesa per tal d’evitar l’emigració per la crisi provocada per la pèrdua dels drets (any 1263) que els Cervelló tenien sobre els molins del Llobregat.
El fill de Guillem II, Guerau VII, comença a potenciar un segon castell de la seva propietat a la muntanya del Montpedrós (també coneguda com a Sant Antoni) al que avui és terme de Santa Coloma de Cervelló, anomenant-lo el castell nou de Cervelló i sembla que comença la decadència d’aquest castell, que passen a citar com el castell vell de Cervelló.
Al Montpedrós ja hi havia una fortificació, documentada l’any 1089, ja que el lloc permetia la comunicació visual dels dos castells, el de Cervelló i el d’Eramprunyà. L’any 1292 Guerau VII hi va fundar un benefici a l’altar de Sant Antoni de la capella d’aquell castell. L’ermita existent actualment és molt posterior, però conserva l’advocació de Sant Antoni.
Tot i ser més “nou” que el nostre castell, malauradament, són poques les restes que en queden, tan sols uns panys de muralla o podem observar les construccions d’opus espicatum i els fonaments d’una torre.
El 1297 Guerau VII, com no tenia fills legítims, es va vendre el castell al rei Jaume II, per 130000 sous barcelonesos.
Posteriorment el castell és venut moltes vegades, tenint diversos propietaris, que prenen com a centre de la baronia la vila de Sant Vicenç dels Horts.
Finalment, el 1714, acabada la guerra de Successió, el duc de Populi, al comandament de les tropes de Felip V, mana la demolició del castell que havia servit de refugi als rebels.
Podem visitar altres construccions que pertanyien en el seu moment al terme del castell, com la capella de Sant Silvestre, recentment restaurada a Vallirana, la capella de Sant Joan de La Palma, i a Santa Coloma de Cervelló, trobem l’anomenada Torre Salvana, que es veu des de la carretera de Sant Boi, que té una torre d’origen medieval, pertanyent al castell de Cervelló. I encara es conserva l’hospital de peregrins d’Olesa de Bonesvalls, que va fundar Guillem II de Cervelló.
Trobareu escuts del cérvol dels Cervelló a alguns llocs: l’escut dels pobles de Gelida i de La Llacuna, i d’alguns altres de la província de Tarragona, a esglésies i monestirs, i a la catedral de Tarragona.
I trobareu notícia del llinatge dels Cervelló, a molts llocs, ja que després de la venda del castell, la seva nissaga va continuar estenent-se i entre els seus descendents hi va haver governadors, camarlencs, bisbes i abadesses. Trobem uns marquesos a Sardenya i els comtes de Cervelló a València, tots descendents dels Cervelló d’aquest castell.
Per ampliar aquesta informació recomanem els treballs de Júlia Miquel i López:
El llinatge dels Cervelló
Els Cervelló, barons de Querol-Montagut a l’edat mitjana
Estretègies senyorials per a la formació d’un domini: els Cervelló a l’edat mitjana
https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/27237
