LA FÀBRICA
Jaume Armengol
La plaça de vidrier on treballaven set persones: dos bufadors (un d’ells el cap), dos patroners i tres aprenents (Josep Llurba, el vidre a Cervelló)
Luís Vela
Climent Torres
Ma. Rosa Rosell
Josep Castillo, Joan Ferré i Ricard Sánchez
Martí Pedret
Isabel M. Pedret
Ginés Matínez porta la canya, a l’esquerra Antonio Sánchez seguit de Pere Ferrón, Salvador Tugas i qui ajuda al Ginés és el Joan Torruella.
Camió a l’entrada de la fàbrica
Isabel M. Pedret
Fabricació d’una peça de vidre
1
En aquesta foto veiem com el vidrier amb una canya de ferro agafa per la boca d’un forn Taitan i de dins un gresol el “bolic o manyoc” de pasta de vidre òpal necessari per fabricar un gran plafó. Aixeca la canya a l’aire i fa la primera posta i, mitjançant uns moviments de voltes amb la mateixa, aconsegueix que el vidre no tingui butllofes i pedres i es refredi una mica. A continuació li dona al vidrier bufador.
Els Taitan són uns forns quadriculats i petits, de poca capacitat, màxim 1000 Kg. que s’utilitzen per fabricar vidre diferent al transparent, com per exemple en aquest cas l’òpal.
2
En aquesta foto el vidrier bufador posa la pasta en la “malloix”, la “broc” o la “malluc” com en deien a Cervelló i la treballa per donar-li la forma arrodonida
la “malloix” és una peça feta de fusta habitualment de plataners en la què a dins hi ha uns coixinets i s’hi posa aigua per refredar la pasta.
3
Aquí es veu com el vidrier tancador, que està al clot, tanca i aguant el motlle, que prèviament el vidrier bufador ha posat dins, qui des de la part alta bufa i gira la canya alhora, perquè la posta vítria s’agafi a les parets del motlle i es creï la peça segons la forma que hi ha dibuixada. De repartir bé el vidre se’n diu contornejar. Al costat esquerre veiem com hi ha una altra peça esperant entrar a motlle i ser contornejada.
motlle
4
La peça ja està feta i l’alçador vidrier se l’emporta a la banqueta de fusta com veurem a la següent fotografia.
Aquí veiem com hi ha a l’espera una peça que està dins el “malloix” preparada per entrar a motlle perquè el vidrier bufador la bufi i contornegi.
5
Veiem l’alçador vidrier com recolza la peça realitzada al banc de fusta.
Aquesta peça després es tallava amb un diamant i es portava a l’arca de temple perquè s’acabés de coure i després s’anés refredant lentament perquè no petés per canvi brusc de temperatura.
6
Foto on es veu com l’alçador vidrier deixa la peça en una ferrassa, allà on hi ha una porta. A la dreta es veu per on es remenava el foc i donaven la candela, es a dir, on es regulava la intensitat del foc,
peces fabricades.
Altres moments de la fabricació
En aquesta fotografia es veu com un cop “apuntillada” la peça (o sigui treballada amb el puntil) el “calfador” la introdueix a la boca del forn per escalfar-la i així poder acabar de treballar-la.
Salvador Perameya i Pere Duran i l’aprenent que observa atentament. Aquest aprenent, segons Luís Vela, era conegut com “Luís el gato”.
Aquí es veu com l’aixecador vidrier li ha donat vidre al premsador o maquinista que l’ha tallat amb unes tisores, per anar a parar a un motlle que funciona mitjancant una premsa hidràulica. Serà, en aquest cas, l’aprenent qui portarà la peça a l’arca.
És molt important tenir en compte que en aquella època, tot i disposar d’alguna maquinària, el treball per a la fabricació de vidre era molt manual i per tant artesà i que, evidentment, era un treball en equip o en grup. Cap treballador ho feia sol, sinó que per realitzar una peça es necessitava la col·laboració de molts treballadors. Per això les places eren de set persones.
Fabricació d’envasos
A les altres fàbriques dels Pedret, “La Primitiva” del Masonu, i “Frasquerias Pedret” de l’Hospitalet feien envasos, per això van portar alguna producció a Cervelló, que veiem en aquestes fotografies.
mostra de les ampolles que es feien.
