Grup de Recerca de Cervelló

Veiem que s’acosta el moment en què la vella fàbrica de vidre serà enderrocada per a la construcció d’habitatges. Som conscients de les necessitats del municipi, però sempre hem reivindicat que es preservés la part de l’antiga nau, i es fessin els edificis a la resta del solar.

D’una altra banda, la façana que està catalogada no pertanyia originalment a la fàbrica de vidre, era una petita indústria tèxtil, que posteriorment va ser habilitada com a oficines de la “Cristaleria Cervellonense”

Quin és el valor de la fàbrica? Tot i que va ser projectada per un arquitecte d’un cert renom modernista, Antoni Millàs i Figarola, no podem dir que sigui un edifici singular, però el seu valor rau en la seva història.

Va ser l’any 1893 quan un grup de treballadors de Joaquim Mensa van fer una vaga i van ser acomiadats, que van decidir crear una cooperativa i endegar el seu propi negoci. Aquesta va ser la primera cooperativa de vidre creada a Catalunya i a Espanya, la van anomenar “La Protectora”.

La vida de la cooperativa no va ser gaire llarga, l’any 1903 van arrendar la fàbrica a la “Sociedad Farmacéutica Española – L. Gaza”, que aviat va fer fallida.

L’any 1912 Joan Lligé i Pagès, industrial del vidre i polític, durant un temps no massa llarg, va portar la fàbrica de Cervelló, a Barcelona tenia una de molt gran al carrer Manso amb Viladomat.

De nou tenim notícies del funcionament de la fàbrica el dia 1 de gener de 1930 quan quatre accionistes van crear la societat denominada “Cristalería Cervellonense, S. A.”, un d’ells, Josep Sans, en va ser el director. Va arribar La Guerra civil i va estar intervinguda. A finals dels anys 1940 va ser comprada per la família Pedret que l’explotaren amb èxit fins que, a causa d’una crisi, la van vendre per un preu simbòlic als seus treballadors l’any 1982. Llavors es va constituir la “Cristalería Cervellonense, S. A. L.” que va funcionar fins a 1989, quan va fer fallida. La seva producció va ser d’accessoris per a làmpades i cristalleries d’ús domèstic.

La indústria del vidre va fer canviar la vida del poble de Cervelló i es va convertir en senyal d’identitat pròpia, perquè encara que durant els segles XIX i XX la producció de vidre va estar present a Barcelona i molts altres municipis, no trobem enlloc un percentatge tan elevat de població que es dediqués a un sol producte. A conseqüència d’això la reconeguda professionalitat dels nostres vidriers, i si amb el pas dels anys, cada vegada en queden menys treballadors que puguin transmetre les seves vivències; la feina a la indústria, la manera de fer, l’ofici, van ser tan peculiars com per transmetre aquest record als seus descendents.

La visió de la fàbrica del carrer Vidriers, tot i que deteriorada o fins i tot enrunada, ha mantingut viu el record de la indústria. Ara que aquesta evidència desapareixerà, s’ha de trobar el mitjà perquè Cervelló no perdi totalment el seu lligam amb la història de la producció vidriera, com a símbol més rellevant de la seva identitat professional.