Entrades

Publicat a

Els capgrossos de Cervelló

Els capgrossos provenen d’antigues tradicions de màscares i caps burlescos que es van afegir al seguici de Corpus Christi fent pas als gegants s. XVI. Com a caps grans s’integren a finals del s. XVIII i principis del XIX representant personatges populars i anònims.

Fa pocs anys, el Grup de Recerca va aconseguir aquests tres capgrossos, del mateix model dels que havia tingut Cervelló, just abans que la botiga “El Ingenio” tanqués definitivament, a fi de treure de l’oblit i preservar-ne el record d’aquesta imatgeria i els que van ser els seus portadors, fa més de seixanta anys.

A partir de l’any 1955 el nou rector, Francesc Tena, va revitalitzar el grup de joves del Patronat. Hi va haver més activitats creant grups com el de sardanes i bastoners.  En Damià Pascual va consolidar el de bastoners i, amb els diners recaptats, va decidir llogar quatre capgrossos a la botiga “El Ingenio” de Barcelona, després es van comprar vuit fins a completar la colla dels capgrossos. L’Antonio Villar o bé Enric Bernet els feien ballar al so del Ball de Nans Nous de la Patum de Berga.

Els grups de folklore popular van animar les festes del poble, primer la del Corpus i després la Festa Major i d’altres, recaptant algun cèntim.

Els capgrossos es guardaven al Patronat parroquial, però quan aquest va anar tancant, van caure en desús a causa de la deixadesa de les activitats populars i es van acabar perdent (c. 1967).

A la fi del franquisme, amb els canvis polítics, s’anava refent la consciència nacional. Això va involucrar recuperar la memòria sobre les tradicions que s’havien perdut i es va recuperar l’espai públic.

A partir de 1977 en F. Pasqual va fer uns senzills capgrossos i uns gegants per a reivindicar de nou les activitats populars a través dels diversos grups d’esplais del moment.

A partir de 1998 Cervelló va tenir uns nous gegants i uns nous capgrossos que són la imatgeria festiva que encisen i representen el municipi per allà on van.

La festa és explosió, diversió, solemnitat, transgressió, expressió, intensitat… La festa és color, emocions, moviment, música i creativitat. La festa és per viure-la i reforça la comunitat i el sentit de pertinença: la identitat.

Publicat a

Jornada sobre el vidre al MNACTEC

El passat 1 de juny es va celebrar al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa una jornada tècnica amb el títol “Patrimoni i indústria del vidre a Catalunya” (Un debat de la producció del vidre industrial i les seves aplicacions).

Aquesta jornada ha estat fruit de les iniciatives de diferents representants de pobles amb història vinculada a la producció de vidre, que amb motiu de l’any internacional del vidre (2022) van crear un grup de treball, per posar en valor la importància d’una indústria que al llarg dels segles XIX i XX va ser molt significativa a Catalunya i de la qual no tenim prou documentació escrita, ni s’ha fet tota la recerca necessària, ni hi ha un museu propi; quan per la seva implantació i producció, ben podria ser-ne subjecte d’un. Sentiment que des del Museu de la Ciència comparteixen amb nosaltres.

La jornada va ser un punt de trobada dels especialistes dels museus, del patrimoni i dels professionals que estudien, conserven, restauren i treballen els diferents àmbits i processos de la fabricació industrial del vidre i va donar a conèixer la significació econòmica i social d’aquesta indústria.

La benvinguda va estar a càrrec del director del MNACTEC, Jaume Perarnau.

En primer lloc, Belén Tascón, responsable de Programació de l’Àrea d’Anàlisi Estratègica de la Direcció General d’Indústria va presentar la seva ponència sobre “El present i de la indústria del vidre”.

Jordi Carreras, llicenciat en Història de l’Art, estudiós d’arts decoratives i autor del llibre El vidre Català, va presentar “Antecedents de la producció industrial de vidre: gots i flascons de Bohèmia dels segles XVIII i XIX i la seva presència a Catalunya”, on va explicar l’abundant producció d’aquest vidre que arribava al nostre país i moltes vegades era imitat, degut a la seva popularitat.

El torn de Cervelló, va ser per a la presentació dels temes tractats al llibre El vidre a Cervelló, per part de Josep Llurba i Èric Gomez, membres del Grup de Recerca, que van fer un dibuix de què va representar aquesta indústria al nostre poble.

El representant de Cornellà, va ser Ignasi Doñate, advocat i autor del llibre Vidre trencat, que va fer un repàs a la història de les diferents i importants fàbriques que va tenirr aquest municipi, on a l’actualitat no hi ha cap en actiu.

“La indústria del vidre a Mataró” va ser presentada per Mercè Calpe i Víctor Ligos, membres de l’Associació de Vidre Bufat Mataroní, i autors del llibre La producció vidriera al Maresme, que van reflectir el funcionament de les fàbriques i el seu vessant més social.

Per part de Badalona, Jordi Albaladejo, autor del llibre Inicis d’un sindicalista llibertari, 1905-1920, va presentar la seva ponència “Una trajectòria industrial desapareguda: el cristall i el vidre a Badalona (1866-2015).

L’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i el regidor Roger Estudillo, van fer una presentació del museu del vidre de la seva població, un projecte en el qual han aconseguit desenvolupar el turisme i el reconeixement al seu patrimoni i identitat.

I per acabar, Vicenç Pedret, fabricant de vidre en actiu del Masnou i familiar dels Pedret que van tenir fàbrica a Cervelló, va fer una interessant ponència sobre “El futur de la indústria de vidre a Europa: el cas de la perfumeria”.

La jornada va finalitzar amb el desig dels participants i especialment dels representants dels pobles implicats, de continuar treballant plegats i poder fer més accions divulgatives, com un possible congrés, i malgrat les dificultats, trobar la seu per crear un museu de la indústria del vidre.

La jornada es va acompanyar d’una petita exposició de peces de Cervelló, Mataró i Cornellà, i el museu va editar un dossier amb algunes de les ponències que podeu consultar aquí:  dossier jornada vidre_compressed (2)